BENEFICIS DE L'ACTIVITAT FÍSICA I L'EXERCICI DURANT I POST CÀNCER

Beneficis durant el tractament

• Millora del benestar mental: L'activitat física pot ajudar a reduir l'ansietat i la depressió, símptomes comuns en pacients amb càncer. Un estudi va trobar que l'exercici moderat pot millorar significativament l'estat d'ànim i la qualitat de vida (Pinto et al., 2021).

• Reducció d'efectes secundaris: L'exercici pot ajudar a mitigar alguns dels efectes secundaris del tractament, com la fatiga, la pèrdua de massa muscular i els canvis en la funció cardiovascular (Schmitz et al., 2019).

• Millora de la força i la resistència: L'activitat física regular pot augmentar la força muscular i la resistència, la qual cosa pot facilitar les activitats diàries i millorar la qualitat de vida general (Segal et al., 2017).

• Millor maneig del dolor: L'activitat física pot ajudar a reduir el dolor i millorar la mobilitat, la qual cosa és especialment beneficiós per a aquells que sofreixen de dolor crònic relacionat amb el càncer (Cramer et al., 2016).

• Suport immunològic: Mantenir-se actiu pot ajudar a enfortir el sistema immunològic, la qual cosa és crucial per a combatre el càncer i prevenir infeccions durant el tractament (Mikulski et al., 2018).

Beneficis post càncer

• Reducció del risc de recurrència: Diversos estudis suggereixen que l'activitat física regular pot reduir el risc de recurrència (Kwan et al., 2017).

• Maneig del pes: L'exercici ajuda a mantenir un pes saludable, la qual cosa és important, ja que el sobrepès pot augmentar el risc d'uns certs tipus de càncer (Schmid & Leitzmann, 2014).

• Millora de la salut cardiovascular: L'activitat física pot millorar la salut del cor, la qual cosa és especialment important per als quals poden tenir un major risc de malaltia cardiovascular a causa de tractaments com la quimioteràpia (Rock et al., 2021).

• Qualitat de vida: L'activitat física està associada amb una millor qualitat de vida i benestar emocional, ajudant a la reintegració social i emocional (Hernandez et al., 2020).

Beneficis de l'entrenament de força

• Preservació de la massa muscular: Mantenir la massa muscular és crucial durant el tractament. L'entrenament de força ajuda a prevenir la pèrdua de massa muscular, que pot ser un efecte secundari del tractament (Schmitz et al., 2019).

• Millora de la funcionalitat: Enfortir els músculs pot facilitar les activitats diàries i millorar la qualitat de vida (Segal et al., 2017).

• Beneficis psicològics: L'entrenament de força també pot ajudar a millorar l'estat d'ànim i la confiança en un mateix, la qual cosa és essencial per a la recuperació emocional (Fong et al., 2019).

• Prevenció de lesions: Un programa d'entrenament de força ben dissenyat pot ajudar a prevenir lesions en millorar l'estabilitat i la coordinació.

Com realitzar entrenament de força

• Consulta mèdica: És fonamental consultar a un metge o fisioterapeuta abans de començar qualsevol programa d'exercici, especialment si s'està en tractament.

• Començar gradualment: Iniciar amb exercicis de baix impacte i augmentar la intensitat a mesura que se senti més forta.

• Exercicis aconsellats:

  • Exercicis de cos complet: Incorporar moviments que enforteixin múltiples grups musculars, com a esquats, flexions i aixecaments amb pesos lleugers.

  • Ús de bandes de resistència: Són una excel·lent opció per a l'entrenament de força sense risc de lesions.

  • Manuelles lleugeres: Ajuden a treballar músculs específics, com els bíceps i tríceps.

• Repeticions i sèries: Es recomana començar amb 1-2 sèries de 8-12 repeticions, augmentant gradualment a mesura que la força i la resistència milloren.

• Freqüència: Se suggereix entrenar de 2 a 3 vegades per setmana, permetent un dia de descans entre sessions.

• Escoltar el cos: Parar esment a qualsevol signe de malestar. És important adaptar els exercicis segons les capacitats i l'estat físic.

Conclusions

L'activitat física i l'exercici ofereixen beneficis significatius per a les persones que estan bregant amb aquesta malaltia. Mantenir-se actiu no sols millora la salut física, sinó que també contribueix a un millor benestar mental i emocional. Incorporar l'entrenament de força pot ser especialment beneficiós en el procés de recuperació.

Referències

• Cramer, H., et al. (2016). Effects of exercise on cancer-related fatigue in cancer survivors: a systematic review and meta-analysis. Journal of Cancer Survivorship, 10(3), 507-518.

• Fong, D. Y. T., et al. (2019). Physical activity for cancer survivors: a systematic review. Cancer Treatment Reviews, 73, 88-99.

• Hernandez, T. L., et al. (2020). The impact of exercise on quality of life in cancer survivors: a systematic review. Supportive Care in Cancer, 28(3), 1115-1124.

• Kwan, M. L., et al. (2017). Physical activity and survival after breast cancer diagnosis: results from the LACE study. Cancer Epidemiology, Biomarkers & Prevention, 26(7), 1068-1075.

• Mikulski, M., et al. (2018). The role of exercise in cancer prevention and treatment. Supportive Care in Cancer, 26(3), 899-906.

• Pinto, B. M., et al. (2021). Effects of exercise on psychosocial outcomes for cancer patients: a systematic review. Cancer, 127(2), 238-246.

• Rock, C. L., et al. (2021). Nutrition and physical activity guidelines for cancer survivors. CA: A Cancer Journal for Clinicians, 71(3), 175-203.

• Schmid, D., & Leitzmann, M. F. (2014). Physical activity and cancer prevention: a systematic review of the epidemiologic evidence. Cancer Causes & Control, 25(1), 29-46.

• Schmitz, K. H., et al. (2019). American College of Sports Medicine roundtable on exercise guidelines for cancer survivors. Medicine & Science in Sports & Exercise, 51(11), 2373-2380.

• Segal, R. J., et al. (2017). Exercise for people with cancer: a systematic review. Current Oncology, 24(6), e545-e558.