

La fallada muscular i la fallada tècnica són conceptes clau en el teu entrenament. Tots dos poden afectar el rendiment i la seguretat de l'atleta.
Fallada muscular
Punt en el qual un múscul ja no pot generar suficient força per a continuar amb l'exercici. Això pot ocórrer durant exercicis amb càrregues altes i d'alta intensitat en l'entrenament de força.
Tipus
Perifèric: Quan la fatiga es produeix en el múscul, afectant la seva capacitat de contracció. (Fitts, 1994).
Central: S'origina en el sistema nerviós central, on la disminució en l'activació de les neurones motrius redueix la capacitat del múscul per a contreure's. Això pot ser provocat per la fatiga mental o l'esgotament físic (Gandevia, 2001).
Causes
Fatiga muscular: L'acumulació de metabòlits, com l'àcid làctic, pot interferir amb la contracció muscular (Zajac et al., 2005).
Esgotament: La falta d'ATP, la principal font d'energia de les cèl·lules, impedeix que els músculs continuïn funcionant (Hawley & Lessard, 2008).
Factors neurològics: La disminució de l'activació nerviosa pot contribuir a la fallada (Merton, 1954).
Implicació en l'entrenament
Entrenar fins a la fallada muscular pot ser útil per a estimular i crear adaptacions fisiològiques, però també comporta riscos de lesions i sobrecàrrega. És important equilibrar els entrenaments i permetre una recuperació adequada (Kraemer & Ratamess, 2004).
Fallada tècnica
Quan un atleta no pot mantenir la tècnica adequada durant un exercici degut a la fatiga, falta de concentració o errors en l'execució.
Causes
Fatiga muscular: La fatiga pot afectar la capacitat d'executar moviments amb precisió (Floyd et al., 2017).
Falta de concentració: La fatiga mental disminueix l'enfocament i augmenta el risc d'errors (König et al., 2018).
Inexperiència: Els atletes menys experimentats poden tenir més dificultats per a mantenir la tècnica correcta (Keller et al., 2013).
Mala tècnica prèvia: Aprendre tècniques incorrectes des de l'inici pot portar a fallades tècniques en el futur (Snyder et al., 2015).
Estratègies per a evitar la fallada tècnica
Entrenament de tècnica: Practicar els exercicis càrregues lleugeres i enfocar-se en la tècnica abans d'augmentar el pes (Elliott et al., 2009).
Descans adequat: Permetre suficient temps de recuperació entre sèries i sessions d'entrenament (Maughan & Burke, 2012).
Entrenament mental: Incorporar exercicis de visualització i tècniques de concentració per a mantenir l'atenció durant l'exercici (Weinberg & Gould, 2014).
Supervisió i Feedback: Treballar amb entrenadors que puguin proporcionar correccions en temps real (Schempp et al., 2008).
Metes realistes: Fixar objectius assolibles en termes de càrrega i volum d'entrenament (Locke & Latham, 2002).
Variació en l'entrenament: Realitzar diferents exercicis i mètodes d'entrenament per a evitar la monotonia i mantenir l'interès (Buchheit & Laursen, 2013).
Conclusió
Entendre la diferència entre totes dues fallades permet als atletes i entrenadors desenvolupar estratègies efectives i segures per a maximitzar el rendiment. La clau és trobar un equilibri entre la càrrega de treball, la tècnica i la recuperació, assegurant així el progrés òptim en qualsevol programa d'entrenament.
Referències
Buchheit, M., & Laursen, P. B. (2013). High-Intensity Interval Training, Solutions to the Programming Challenge. Strength and Conditioning Journal.
Elliott, B. C., et al. (2009). The Influence of Skill Level on the Execution of a Skill: A Review of Studies. Journal of Sports Sciences.
Floyd, R., et al. (2017). The Effects of Fatigue on the Maintenance of Technical Skills in Sport. Sports Medicine.
Fitts, R. H. (1994). Cellular Mechanisms of Muscle Fatigue. Physiological Reviews.
Gandevia, S. C. (2001). Spinal and Supraspinal Contributions to Fatigue in Human Skeletal Muscle. Journal of Physiology.
Hawley, J. A., & Lessard, S. J. (2008). Training for Intermittent Sport: The Key to Enhancing Performance. Journal of Sports Sciences.
Keller, R., et al. (2013). Learning and Performance in Sports: A Review of Training Effectiveness. Journal of Sports Psychology.
König, A., et al. (2018). Cognitive Load and Performance in Complex Tasks: A Review. Cognitive Science.
Kraemer, W. J., & Ratamess, N. A. (2004). Hormonal Responses and Adaptations to Resistance Exercise and Training. Sports Medicine.
Locke, E. A., & Latham, G. P. (2002). Building a Practically Useful Theory of Goal Setting and Task Motivation: A 35-Year Odyssey. American Psychologist.
Maughan, R. J., & Burke, L. M. (2012). Sports Nutrition: A Handbook for Professionals. Human Kinetics.
Merton, P. A. (1954). Voluntary Strength and Fatigue. Journal of Physiology.
Snyder, B. J., et al. (2015). The Importance of Proper Technique in Resistance Training: A Review. Strength and Conditioning Journal.
Schempp, P. G., et al. (2008). The Role of Feedback in Sports Performance. Sports Medicine.
Zajac, A., et al. (2005). Muscle Fatigue and Exercise Performance. Journal of Exercise Physiology.
Weinberg, R. S., & Gould, D. (2014). Foundations of Sport and Exercise Psychology. Human Kinetics.