FALLADA TÈCNICA I MUSCULAR

La fallada muscular i la fallada tècnica són conceptes clau en el teu entrenament. Tots dos poden afectar el rendiment i la seguretat de l'atleta.

Fallada muscular

Punt en el qual un múscul ja no pot generar suficient força per a continuar amb l'exercici. Això pot ocórrer durant exercicis amb càrregues altes i d'alta intensitat en l'entrenament de força.

Tipus

  • Perifèric: Quan la fatiga es produeix en el múscul, afectant la seva capacitat de contracció. (Fitts, 1994).

  • Central: S'origina en el sistema nerviós central, on la disminució en l'activació de les neurones motrius redueix la capacitat del múscul per a contreure's. Això pot ser provocat per la fatiga mental o l'esgotament físic (Gandevia, 2001).

Causes

  • Fatiga muscular: L'acumulació de metabòlits, com l'àcid làctic, pot interferir amb la contracció muscular (Zajac et al., 2005).

  • Esgotament: La falta d'ATP, la principal font d'energia de les cèl·lules, impedeix que els músculs continuïn funcionant (Hawley & Lessard, 2008).

  • Factors neurològics: La disminució de l'activació nerviosa pot contribuir a la fallada (Merton, 1954).

Implicació en l'entrenament

Entrenar fins a la fallada muscular pot ser útil per a estimular i crear adaptacions fisiològiques, però també comporta riscos de lesions i sobrecàrrega. És important equilibrar els entrenaments i permetre una recuperació adequada (Kraemer & Ratamess, 2004).

Fallada tècnica

Quan un atleta no pot mantenir la tècnica adequada durant un exercici degut a la fatiga, falta de concentració o errors en l'execució.

Causes

  • Fatiga muscular: La fatiga pot afectar la capacitat d'executar moviments amb precisió (Floyd et al., 2017).

  • Falta de concentració: La fatiga mental disminueix l'enfocament i augmenta el risc d'errors (König et al., 2018).

  • Inexperiència: Els atletes menys experimentats poden tenir més dificultats per a mantenir la tècnica correcta (Keller et al., 2013).

  • Mala tècnica prèvia: Aprendre tècniques incorrectes des de l'inici pot portar a fallades tècniques en el futur (Snyder et al., 2015).

Estratègies per a evitar la fallada tècnica

  • Entrenament de tècnica: Practicar els exercicis càrregues lleugeres i enfocar-se en la tècnica abans d'augmentar el pes (Elliott et al., 2009).

  • Descans adequat: Permetre suficient temps de recuperació entre sèries i sessions d'entrenament (Maughan & Burke, 2012).

  • Entrenament mental: Incorporar exercicis de visualització i tècniques de concentració per a mantenir l'atenció durant l'exercici (Weinberg & Gould, 2014).

  • Supervisió i Feedback: Treballar amb entrenadors que puguin proporcionar correccions en temps real (Schempp et al., 2008).

  • Metes realistes: Fixar objectius assolibles en termes de càrrega i volum d'entrenament (Locke & Latham, 2002).

  • Variació en l'entrenament: Realitzar diferents exercicis i mètodes d'entrenament per a evitar la monotonia i mantenir l'interès (Buchheit & Laursen, 2013).

Conclusió

Entendre la diferència entre totes dues fallades permet als atletes i entrenadors desenvolupar estratègies efectives i segures per a maximitzar el rendiment. La clau és trobar un equilibri entre la càrrega de treball, la tècnica i la recuperació, assegurant així el progrés òptim en qualsevol programa d'entrenament.

Referències

  • Buchheit, M., & Laursen, P. B. (2013). High-Intensity Interval Training, Solutions to the Programming Challenge. Strength and Conditioning Journal.

  • Elliott, B. C., et al. (2009). The Influence of Skill Level on the Execution of a Skill: A Review of Studies. Journal of Sports Sciences.

  • Floyd, R., et al. (2017). The Effects of Fatigue on the Maintenance of Technical Skills in Sport. Sports Medicine.

  • Fitts, R. H. (1994). Cellular Mechanisms of Muscle Fatigue. Physiological Reviews.

  • Gandevia, S. C. (2001). Spinal and Supraspinal Contributions to Fatigue in Human Skeletal Muscle. Journal of Physiology.

  • Hawley, J. A., & Lessard, S. J. (2008). Training for Intermittent Sport: The Key to Enhancing Performance. Journal of Sports Sciences.

  • Keller, R., et al. (2013). Learning and Performance in Sports: A Review of Training Effectiveness. Journal of Sports Psychology.

  • König, A., et al. (2018). Cognitive Load and Performance in Complex Tasks: A Review. Cognitive Science.

  • Kraemer, W. J., & Ratamess, N. A. (2004). Hormonal Responses and Adaptations to Resistance Exercise and Training. Sports Medicine.

  • Locke, E. A., & Latham, G. P. (2002). Building a Practically Useful Theory of Goal Setting and Task Motivation: A 35-Year Odyssey. American Psychologist.

  • Maughan, R. J., & Burke, L. M. (2012). Sports Nutrition: A Handbook for Professionals. Human Kinetics.

  • Merton, P. A. (1954). Voluntary Strength and Fatigue. Journal of Physiology.

  • Snyder, B. J., et al. (2015). The Importance of Proper Technique in Resistance Training: A Review. Strength and Conditioning Journal.

  • Schempp, P. G., et al. (2008). The Role of Feedback in Sports Performance. Sports Medicine.

  • Zajac, A., et al. (2005). Muscle Fatigue and Exercise Performance. Journal of Exercise Physiology.

  • Weinberg, R. S., & Gould, D. (2014). Foundations of Sport and Exercise Psychology. Human Kinetics.