OBESITAT

Introducció

Condició mèdica per un excés de greix corporal que pot afectar negativament la salut. Es considera una epidèmia global que ha anat en augment en les últimes dècades, afectant milions de persones, inclosos nens i adolescents.

Causes

L'obesitat és el resultat d'un desequilibri entre la ingesta de calories i la despesa energètica.

• Estil de vida sedentari: Un estudi publicat en The Lancet indica que el sedentarisme ha augmentat dràsticament en els últims anys a causa de l'ús de tecnologies (Hall et al., 2020).

• Dieta basada en ultraprocessats: La dieta moderna, rica en aliments ultraprocessats, sucres afegits i greixos saturats, contribueix a l'obesitat. Una anàlisi de la American Journal of Clinical Nutrition assenyala que el consum de calories buides és un problema creixent (Ng et al., 2022).

• Factors genètics: La genètica juga un paper important en la predisposició a l'obesitat. Un estudi en Nature Genetics va identificar diversos gens associats amb l'índex de massa corporal (IMC) (Speliotes et al., 2010).

• Factors psicològics: L'obesitat pot estar relacionada amb problemes de salut mental. Recerques en Obesity Reviews suggereixen que l'estrès i la depressió poden portar a patrons alimentaris poc saludables (Duncan et al., 2018).

• Entorn socioeconòmic: La disponibilitat d'aliments saludables i l'accés a activitats recreatives varien segons l'entorn socioeconòmic, la qual cosa influeix en les taxes d'obesitat (Gundersen & Ziliak, 2015).

Obesitat infantil

Segons l'OMS, el nombre de nens amb sobrepès o obesitat ha augmentat dràsticament en les últimes dècades. En un estudi de Pediatrics, es reporta que aproximadament el 40% dels nens en països desenvolupats són obesos o tenen sobrepès (Wang et al., 2021).

Estadístiques i projeccions per a 2030

L'OMS ha projectat que, si les tendències actuals continuen, s'estima que per a 2030 aproximadament 60 milions de nens menors de cinc anys i més d'1.5 mil milions d'adults a tot el món podrien ser obesos. Aquest augment podria resultar en un increment significatiu de les malalties relacionades amb l'obesitat i una càrrega encara major sobre els sistemes de salut (World Health Organization, 2022).

Conseqüències de l'obesitat

• Malalties cardiovasculars: Un estudi en Circulation indica que l'obesitat és un factor de risc important per a malalties cardiovasculars (Bendick et al., 2019).

• Diabetis tipus 2: La resistència a la insulina és comuna en persones amb obesitat, com es detalla en Diabetis Care (Zheng et al., 2020).

• Problemes musculoesquelètics: La càrrega de l'excés de pes pot causar dolor en les articulacions, com es reporta en Arthritis Care & Research (Buchbinder et al., 2020).

• Problemes psicològics: L'obesitat està associada amb trastorns de l'estat d'ànim i problemes d'autoestima (Lepore et al., 2019).
  

Prevenció i tractament

• Canvis en la dieta:Una alimentació equilibrada és crucial. Un estudi en Nutrition Reviews emfatitza la importància de consumir més fruites i verdures (Drewnowski, 2017).

• Activitat física regular: Es recomana realitzar almenys 150 minuts d'activitat moderada cada setmana, com s'esmenta en les directrius de l'OMS (World Health Organization, 2020).

• Suport psicològic: La teràpia pot ajudar a abordar els factors emocionals relacionats amb l'alimentació, segons Psychological Bulletin (Brewis et al., 2018).

• Educació: Informar la població sobre els riscos de l'obesitat i la importància d'un estil de vida saludable és essencial (Frieden et al., 2010).

  
  

Conclusió

L'obesitat, i especialment l'obesitat infantil, és un problema complex que requereix la col·laboració d'individus, professionals de la salut i governs. Adoptar hàbits saludables des d'una edat primerenca i fomentar un entorn que promogui un estil de vida actiu són passos crucials per a combatre aquesta epidèmia i millorar la salut pública a nivell global. Si no s'actua, les projeccions per a 2030 podrien tenir conseqüències negatives per a la salut de futures generacions.

Referències

• Hall, K. D., et al. (2020). "The cost of obesity: A systematic review." The Lancet.

• Ng, M., et al. (2022). "Global, regional, and national prevalence of overweight and obesity in children and adults during 1980-2013: A systematic analysis." American Journal of Clinical Nutrition.

• Speliotes, E. K., et al. (2010). "Association analyses of 249,796 individuals reveal 18 new loci associated with body mass index." Nature Genetics.

• Duncan, M. J., et al. (2018). "The relationship between obesity and mental health in children and adolescents: A systematic review." Obesity Reviews.

• Gundersen, C., & Ziliak, J. P. (2015). "Food insecurity and health outcomes." Health Affairs.

• Wang, Y., et al. (2021). "Childhood obesity: A global perspective." Pediatrics.

• World Health Organization. (2022). "Obesity and overweight."

• Bendick, P. J., et al. (2019). "Obesity and cardiovascular disease: A scientific statement from the American Heart Association." Circulation.

• Zheng, Y., et al. (2020). "Diabetes and its cardiovascular complications." Diabetes Care.

• Buchbinder, R., et al. (2020). "The association between obesity and musculoskeletal pain: A systematic review." Arthritis Care & Research.

• Lepore, S. J., et al. (2019). "Psychological distress and obesity: A systematic review." Health Psychology.

• Drewnowski, A. (2017). "The cost of healthy eating: A review." Nutrition Reviews.

• World Health Organization. (2020). "Global recommendations on physical activity for health."

• Brewis, A. A., et al. (2018). "The role of social and psychological factors in obesity." Psychological Bulletin.

• Frieden, T. R., et al. (2010). "Reducing childhood obesity through policy change: A systematic review." Health Affairs.

• Brownell, K. D., et al. (2010). "The need for a societal approach to the obesity epidemic." Health Affairs.